Fa res vaig anar a casa d'una parella napolitana-català i ella va cuinar aquesta pasta amb patata. Abans de tastar-la vaig pensar "pasta i patata?" Però quina delícia...!!!
També molt molt fan de Fran Lebowitz.
I també molt molt fan de The White Lotus. Quina tercera temporada i quina intervenció final de la Laurie. Molt d'acord amb la teva reflexió sobre l'amistat femenina. Si no fos per les meves amigues, no hagués sobreviscut.
Por aquí una también muy fan de la tele de antes (y del helado de pistacho) ❤️
La mejor!
En algún post tendrás recomendaciones de sitios imprescindibles en Tossa verdad? 🥳 Me pongo a buscar, cualquier ayuda es bien recibida!!
Algo hay, algo hay...
Voy pronto a Barcelona y esa exposición de Masats no me la pierdo!! Gracias!! 😻
Dos apuntes: -tanta cultura de la cancelacion y tanta corrección política han hecho un poco de daño si…empieza a ser cansino el tema!
-Mi dieta es tal y como la describes.. estoy deseando que llegue el finde para entregarme al placer de la gastronomía sin culpa 🤣
Bravo! Gracias por leer y por el comentario, Beatriz :)
Otra edición maravillosa.
Me han encantado tus 5 puntos sobre la amistad entre mujeres.
Mil gracias, Marta! :)
❤️❤️
Los cinco puntos ( y el aparte) en el centro de mi diana. Me han encantado todos y cada uno de ellos.
Gracias ☺️
Ay, muchas gracias, Greta! No sabes la ilusión que me hace :)
Posteo FABULOSO!!! Gracias, desde Montevideo.
Woooow, qué ilusión saber que me lees desde tan lejos, Nicole. Mil gracias :)
Gracias por este newsletter 💗
Gracias a ti por estar al otro lado :)
Postasso!
Fa res vaig anar a casa d'una parella napolitana-català i ella va cuinar aquesta pasta amb patata. Abans de tastar-la vaig pensar "pasta i patata?" Però quina delícia...!!!
També molt molt fan de Fran Lebowitz.
I també molt molt fan de The White Lotus. Quina tercera temporada i quina intervenció final de la Laurie. Molt d'acord amb la teva reflexió sobre l'amistat femenina. Si no fos per les meves amigues, no hagués sobreviscut.
Gràcies per escriure!
Moltes gràcies a tu, Laura. Per llegir i per aquest comentari tan bonic.
Llarga vida a les amigues!
Qué maravilla de post Leti, qué bien escribes, aún a riesgo de sonar pelota, ojalá una recopilación de tus artículos en un libro.
Hola, Cristina! Ay, muchísimas gracias, qué ilusión tu comentario.
Lo de un libro sería emocionante eh. Voy a pensarlo.
Abrazo enorme :)